dissabte, 14 de febrer del 2009

TdE079. Salvador Espriu - El funàmbul

EL FUNÀMBUL Pelegrí a la corda de l'arc damunt l'abisme, vaig portar vasos d'aigua, sense vessar-los, des de l'anguniós origen dels ulls fins on acaba tot desig de paisatge. Jo, l'albardà, tenia por grossa de sentir-me prou enlairat, tan pròxim a la neu, a les ales de l'esparver. Confesso, addictes morts del públic, que no fou massa fàcil de guardar l'equilibri. Mes, quan rendia comptes del treball, aplaudíreu. Car no mancà una gota a la set dels dimonis.

Total de visualitzacions de pàgina: