dissabte, 14 de febrer del 2009
TdE079. Salvador Espriu - El funàmbul
EL FUNÀMBUL
Pelegrí a la corda
de l'arc damunt l'abisme,
vaig portar vasos d'aigua,
sense vessar-los, des de
l'anguniós origen
dels ulls fins on acaba
tot desig de paisatge.
Jo, l'albardà, tenia
por grossa de sentir-me
prou enlairat, tan pròxim
a la neu, a les ales
de l'esparver. Confesso,
addictes morts del públic,
que no fou massa fàcil
de guardar l'equilibri.
Mes, quan rendia comptes
del treball, aplaudíreu.
Car no mancà una gota
a la set dels dimonis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada