TdE113. [Poesia] Virgili: Aeneis, VI, 269-295

P. VERGILI MARONIS AENEIDOS LIBER SEXTVS (vv. 268-295)

Ibant obscuri sola sub nocte per umbram
perque domos Ditis uacuas et inania regna:
quale per incertam lunam sub luce maligna                   270
est iter in siluis, ubi caelum condidit umbra
Iuppiter, et rebus nox abstulit atra colorem.
uestibulum ante ipsum primisque in faucibus Orci
Luctus et ultrices posuere cubilia Curae,
pallentesque habitant Morbi tristisque Senectus,           275
et Metus et malesuada Fames ac turpis Egestas,
terribiles uisu formae, Letumque Labosque;
tum consanguineus Leti Sopor et mala mentis
Gaudia, mortiferumque aduerso in limine Bellum,
ferreique Eumenidum thalami et Discordia demens       280
uipereum crinem uittis innexa cruentis.
in medio ramos annosaque bracchia pandit
ulmus opaca, ingens, quam sedem Somnia uulgo
uana tenere ferunt, foliisque sub omnibus haerent.
multaque praeterea uariarum monstra ferarum,             285
Centauri in foribus stabulant Scyllaeque biformes
et centumgeminus Briareus ac belua Lernae
horrendum stridens, flammisque armata Chimaera,
Gorgones Harpyiaeque et forma tricorporis umbrae.
corripit hic subita trepidus formidine ferrum                 290
Aeneas strictamque aciem uenientibus offert,
et ni docta comes tenuis sine corpore uitas
admoneat uolitare caua sub imagine formae,
inruat et frustra ferro diuerberet umbras.

http://www.thelatinlibrary.com/vergil/aen6.shtml

Dins la nit deserta marxaven ombrius per la fosca
i pel casal immens de Dis i el seu regne d'imatges,
tal com, sota la incerta i feble claror de la lluna,          270
uns vianants pel bosc, quan oculta el cel dins les ombres
Júpiter, i la negror de la nit descolora la terra.
En entrar dins les goles de l'Orc, davant el vestíbul,
tenen el Dol i els Remordiments que es vengen la jaça;
grogues, les Malalties hi són i la trista Vellesa
i la Fam, consellera de crims, amb la Por, la Fretura
vil, visions roents a l'esguard, la Mort, la Sofrença
i, germà de la Mort, el Son i els Plaers que difamen
l'ànim i, enfront, damunt el llindar, la mortífera Guerra
i, en jaç ferreny, les Eumènides i la Discòrdia folla      280
amb els cabells de vibres nuats de cintes cruentes.
Gran, al mig, i ombrívol, estén un om els seus braços
seculars i els seus rams: és brama que hi nien els Somnis
vans, una mica pertot, aferrats a totes les fulles.
Molts animals feréstecs i monstres hi viuen, encara:
els Centaures, jaient al davant, les Escil·les biformes,
Briareu dels cent braços, la serp salvatge de Lerna,
de terrible xiulet, la Quimera armada de flames,
l'Ombra de triple cos, les Gòrgones i les Harpies.
Sobtadament fremint de terror, Eneas brandeja          290
el seu glavi i en gira a la host que amenaça la punt,
i si no l'adverteix la companya, que ho sap, que són febles
ànimes, sense cos, voleiant com a vacus fantasmes,
les ataca, i forada amb l'acer vanament unes ombres.

(Virgili, L'Eneida, traducció, pròleg i notes per Miquel Dolç, Barcelona, Editorial Alpha, 1958, ps. 165-166)