dijous, 5 de novembre de 2009

[Poiesis] Nit de novembre

L'estrany ésser de mi mateix
busca recer en algú més enllà de mi mateix.
I la nit navega més enllà de si mateixa
i s'estranya de veure's reflectida en núvols espurnejants.
I una ombra qualsevol em pregunta què faig ací,
i jo me'n fuig cap al paratge més inhòspit de la meua incertesa.
I el que no gose dir no ho diré mai
i servaré el secret entre els meus llavis
i m'enduré els meus somnis a la runa.
Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: