divendres, 17 de juny de 2011

Salvador Espriu: "El funàmbul"

EL FUNÀMBUL

Pelegrí a la corda
de l'arc damunt l'abisme,
vaig portar vasos d'aigua,
sense vessar-los, des de
l'anguniós origen
dels ulls fins on acaba
tot desig de paisatge.
Jo, l'albardà, tenia
por grossa de sentir-me
prou enlairat, tan pròxim
a la neu, a les ales
de l'esparver. Confesso,
addictes morts del públic,
que no fou massa fàcil
de guardar l'equilibri.
Mes, quan rendia comptes
del treball, aplaudíreu.
Car no mancà una gota
a la set dels dimonis.
Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: