SAGITARI
Ahir passà, vetlla estremida, i torna
avui l'arquer tot nu,
amb l'arc i l'alba.
⎼ Que fredament t'allunyo
per la terra d'enlloc, on pot només seguir-te
la teva solitud sense paraules!
Dolor o fum? El meu agut somriure
traspassa l'altivesa del teu càntic.
Et perds, germà difícil
de la rosa i el foc, per la secreta
llei que uneix l'arrel amb l'ala.
Ja el cor i els ulls no saben
qui fores tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada