EN LA TEVA MORT
Fustes sonores, cròtals,
secrets tam-tams de selva,
avisen com augmentes
en dolor, impossible
de retornar a límits
on pot encara dir-se,
singular, la pregària.
Madur d'empreses, ídol
a temples momentanis,
nostre record, t'allunyes
avui per glaços, càntic
tot anul·lat en pluja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada