dijous, 1 de setembre de 2011

[Poesia] Carles Riba: "Tènuement mon cant declina"

(Barcelona, 1893-1959)


42

Tènuement mon cant declina:
els mots són tendres i perfets;
mes, febre viva, tu no hi ets,
tu no hi ets més, joia divina.

La blava coma ponentina
escondí el flam etern del sol;
mes fins que venci el negre dol
un llarg reflex ens il·lumina.

No per morir, joia divina:
sota l'or tímid d'un estel
jo esperaré el retorn fidel
del cant roent que ara declina.

Estances, Barcelona, 1947, p. 101.
Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: