CARLES RIBA
(Barcelona 1893 - 1959)
Silenci, àngel potent,
missatger entre Déu i el nostre pensament,
no afeixuguis el teu vol amb roses
damunt del cap, ni xopis les descloses
ales dintre les gorgues blavenques on fan nit,
del Temps bessons discordes, la Il·lusió i l'Oblit.
Fes-te'm coneixedor per l'àgil revolada
amb què deixondeixes d'un salt
la Veritat endins del cor adormissada,
lla on l'albir del bé i del mal
no envia el seu oneig— oh platja inviolada!
Com quan empunyes al vol
damunt la irada cima dels roures l'oratjol,
i els rebats a la baixedat discreta
del murtrerar; i el gran bosc s'aquieta
per l'esglai que n'eixís, al fresseig importú,
la dea esgarrifada del propi cos tot nu.
Carles Riba, Estances, Barcelona: Selecta, 1947, pàg. 107.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada