dilluns, 15 de juliol de 2013

Alberto Caeiro: "Si, després de mort..."

(Lisboa, 1889-1915)



Se de­pois de eu mor­rer

Se, de­pois de eu mor­rer, qui­se­rem escrever a minha bio­gra­fia,
Não há nada mais sim­ples
Tem só duas datas — a da minha nas­cença e a da minha morte.
Entre uma e outra cousa todos os dias são meus.
Sou fácil de de­fi­nir.
Vi como um da­na­do.
Amei as cou­sas sem sen­ti­men­ta­li­da­de nen­hu­ma.
Nunca tive um de­se­jo que não pu­des­se rea­lizar, por­que nunca ce­guei.
Mesmo ouvir nunca foi para mim senão um acom­pan­ha­men­to de ver.
Com­preen­di que as cou­sas são reais e todas di­fe­ren­tes umas das ou­tras;
Com­preen­di isto com os olhos, nunca com o pen­sa­men­to.
Com­preen­der isto com o pen­sa­men­to seria achá-las todas iguais.

Um dia deu-me o sono como a qual­quer criança.
Fech­ei os olhos e dormi.
Além disso, fui o único poeta da Na­tu­re­za.



Si, després de mort, volen escriure la meua biografia,
no hi ha cosa més simple.
Només tinc dues dates –la del meu naixement i la de la meua mort.
Entre l'una i l'altra tots els dies són meus.
Sóc fàcil de definir.
Vaig veure com un condemnat.
Vaig estimar les coses sense cap mena de sentimentalisme.
No vaig tenir mai un desig que no pogués realitzar, perquè mai no em vaig encegar.
Fins i tot oir no fou per a mi sinó un acompanyament de veure.
Vaig comprendre que les coses són reals i diferents les unes de les altres;
vaig comprendre això amb els ulls, mai amb el pensament.
Comprendre això amb el pensament seria trobar que totes són iguals.

Un dia em va entrar son com a qualsevol criatura.
Vaig tancar els ulls i em vaig adormir.
A banda d'això, vaig ser l'únic poeta de la Natura.

Traducció al català: Salvador Jàfer



http://www.jornaldepoesia.jor.br/cseixas03c.html


Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: