Per a Glòria Mengual Vime
Tinc l'ànima santa i difunta,
sembrada de bolets i esclata-sangs,
envaïda de caragols i de matolls.
Si em ve al cap una paraula lliure,
(carabasses, fogasses, moniatos)
què fa que se'm deixate i fantasiege?
Els crisantems floreixen i es podreixen.
Si la paraula lliure passàs només per l'ànima,
del tot enfolliria i devindria tota
caragols, herbassars i carxoferes.
València, 1 de novembre de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada