dissabte, 18 de gener de 2014

Pere Gimferrer: «Conjur»

PERE GIMFERRER

(Barcelona, 1945)


CONJUR

Els guerrers més augusts ja són ombres
sota l'ombra del vell alzinar.
Moradenca, la nit espetega.
Cops de tralla, lladrucs, llamps llunyans.
Al pou mort, les cornelles grinyolen.
Guiaran el corser mans de glaç.
La tempesta. El sol verd d'aigües negres.
No em conec. El pit mort és un llac.
Vaixell d'or, cadafal fosc del dia.
El meu cos, com la corda d'un arc.
Ja feineja l'hivern, quan esquinça
les cortines, teatre del mar.
S'emmascara amb les boires feixugues.
Arquer negre, detura el teu pas.
S'encarcara l'arquer d'atzabeja.
La sageta coneix el vial.
Pam a pam mesurem la fossana.
Fang i fulles ens feien el jaç.
El guant d'or del barquer crema i crema.
La llacuna, de neu i safrà.
No pensàveu que fos tota blanca.
Ara vénen les hosts. Cel enllà,
les hosts vénen. Verdor de l'alzina
als ulls morts, als ulls buits, plens de calç.

Pere Gimferrer, Mirall, espai, aparicions, Barcelona, Edicions 62, 1980, p. 137.
Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: