POEMA MATINER
"Sento cantar les granotes des del meu llit",
canta Mazoni ara mateix a l'iCat.
A Canet de Glo sona una excavadora.
Anar-hi, tornar-hi i no parir-hi.
N'Ofileu del Colomer potser encara dorm.
Na Furient ja deu haver enviat els seus haikús a Olot?
En Gini deu estar ara alçant-se i calçant-se.
En Canet de Benicolet ja deu ser cara a la pissarra.
Vaig d'Estellé(r)s a Brossa, i de Brossa fins a Estellé(r)s.
Guillaume Dufay. Missa Caput. Clémencic Consort.
M'agrada jugar amb els mots: fer-ne estrambots i estirabots.
El sol s'enfila damunt dels seus castells.
Oh, ja és dilluns! El darrer dia del Capricorn o el primer d'Aquari?
En aquesta breu primavera floriran els ametlers i les mimoses
i ens faran companyia les cablejades ones del desassossec.
València, 20 de gener de 2014, entre les 8 i les 9 del matí.
3 comentaris:
estrambòtica quotidianitat dels mots.
Molt agraït (de veritat) com sempre.
Resulta divertit jugar amb els mots. I més al matí que s'està més espavilat. Una abraçada. Mercè
Publica un comentari a l'entrada