TdE211. Giorgos Seferis: "Argonautes"

GIORGOS SEFERIS

(Esmirna, 1900 -Atenes, 1971)

Argonautes

I una ànima
si el que vol és conèixer-se
en una ànima
diferent ha de veure's:
l'estranger i l'enemic els hem vist en l'espill.

Eren gent ferma els companys, no es queixaven
ni del cansament ni de la set ni de la neu,
eren de la mena dels arbres o de les ones
que accepten el vent i la pluja
accepten la nit i el sol
sense canviar enmig del canvi.
Eren gent ferma, dies sencers
suaven remant amb els ulls acalats
respiraven amb ritme
i llur sang envermellia una pell dòcil.
Un dia cantaren, amb els ulls acalats
quan doblàvem l'illa deserta plena de nopals
en direcció a la posta, després del cap dels Gossos
que borden.
Si el que vol és conèixer-se, deien
en una ànima
diferent ha de veure's, deien
i els rems copejaven l'or de la mar
quan el sol es ponia.
Doblàrem molts caps moltes illes la mar
que mena a l'altra mar, gavinots i foques.
De vegades dones dissortades gemien
plorant pels fills que havien perdut
i d'altres indignades reclamaven Alexandre el Gran
i glòries enterrades en el fons de l'Àsia.
Ancoràrem a platges plenes de flaires nocturnes
amb cants d'ocells, aigües que deixaven a les mans
el record d'una gran felicitat.
Però no acabaren els viatges.
Llurs ànimes s'uniren als rems i als escàlems
al rostre ombrívol de la proa
al rastre del timó
a l'aigua que rompia llurs figures.
Els meus companys moriren, primer l'un després l'altre amb
els ulls acalats. Llurs rems
assenyalen a la platja el lloc on reposen.

Ningú no els recorda. Justícia.

Set poetes neogrecs. Antologia (Kalvos, Solomós, Palamàs, Kavafis, Sikelianós, Seferis i Elitis), a cura de Carles Miralles, amb la col·laboració de Montserrat Camps, Barcelona, Edicions 62 (“Les millors obres de la literatura universal”, 25), 1988, pàg. 116.

Text grec
Vídeo amb el poema recitat