TdE210. K.P. Kavafis: "Gent de Posidònia"

KONSTANDINOS PETRU KAVAFIS

(Alexandria, Egipte, 1863-1933)

GENT DE POSIDÒNIA

Agost 1906

Perderen la llengua grega, la gent de Posidònia,
després de tants anys i tants segles de barrejar-se
amb etruscs, i amb romans, i amb altres estrangers.
L'únic que els quedava, dels seus avantpassats,
era una festa grega, de belles cerimònies,
amb lires i amb flautes, amb jocs i amb corones.
I tenien costum, a la fi de la festa,
de remembrar llurs usatges antics
i de tornar a dir les paraules gregues
que amb prou feines si ben pocs comprenien.
I sempre melancòlicament finia llur festa
car se'ls feia present que ells eren grecs
—grecs d'Itàlia, una volta, també—,
i ara, com havien caigut fins a convertir-se
en gent que viu i enraona bàrbarament,
ells, oh dissort!, una gent que venien del món grec.

Set poetes neogrecs. Antologia (Kalvos, Solomós, Palamàs, Kavafis, Sikelianós, Seferis i Elitis), a cura de Carles Miralles, amb la col·laboració de Montserrat Camps, Barcelona, Edicions 62 (“Les millors obres de la literatura universal”, 25), 1988, pàg. 78.

Text grec
Traducció a l'anglês