TdE019. W. Stevens: Anècdota terral

La Terra d'Enlloc / Traduccions Wallace Stevens (Reading, Pennsylvania, 1879-1955) Earthy Anecdote /Anècdota terral (Harmonium, 1923) Publicació: Primera edició: [NO], 1987, pàgs. 102-15. Anècdota terral Adés i ara les daines venien repicant al damunt d'Oklahoma. Un gat de foc s'eriçà en el camí. Onsevulga que anaven anaven repicant fins que s'esmunyien fent una suau línia circular cap a la dreta, per culpa del gat de foc. O bé fins que s'esmunyien fent una suau línia circular cap a l'esquerra per culpa del gat de foc. Les daines repicaren, el gat de foc rebotava a mà dreta i a mà esquerra i s'eriçà en el camí. Al remat, el gat de foc va cloure els ulls lluents i s'abaltí. Veus: Salvador Jàfer (text català), Francesc M. Donet (text anglès) Música: "Naon". Jon Anderson: Olias of Sunhillow. Hispavox. 1976. Recital: Nocturn Imperi. Earthy anecdote Every time the bucks went clattering / Over Oklahoma / A firecat bristled in the way / Whereever they went, / They went clattering. / Until they swerwed / In a swift, circular line/ To the right, / Because of the firecat. / Or until they swerwed / In a swift, circular line / To the left /, / Because of the firecat. / The bucks clattered. / The firecat went leapin, / To the right, to the left, / And / Bristled in the way. / Later, the firecat closed his bright eyes / And slept. © Salvador Jàfer i Sanxis La Terra d'Enlloc València, març de 1998-gener de 2005

TdE018. Dulce solum...

DULCE SOLUM I Dulce solum / natalis patrie, domus ioci, / thalamus gratie, vos relinquam / aut cras aut hodie, periturus / amoris rabie. [Dolç terrer de la pàtria nadiua, casa de goig, tàlem de gràcia, us abandonaré avui o demà, moribund de la ràbia d'amor] II Vale tellus, / valete socii, quos benigno / favore colui, et me dulcis / consortem studii deplangite, qui vobis perii! [Adéu, terra; adéu, amics, a qui he conreat amb un favor benigne! Ploreu-me com a dolç company d'estudi, ja que sóc mort per a vosaltres! III Igne novo / Veneris saucia mens, que prius / non novit talia, nunc fatetur / vera proverbia: "Ubi amor, / ibi miseria". [Tocada per un nou foc d'amor la meua ànima, que abans ho desconeixia, ara confirma la veritat de la dita: "On hi ha amor també hi ha misèria".] IV Quot sunt apes / in Hyble vallibus, quot vestitur / Dodona frondibus et quot natant / pisces equoribus, tot abundat / Amor doloribus. [Tantes abelles com hi ha en les valls d'Hibla, tantes florestes com les que visten Dodona, i tants peixos com pels oceans naden, així és abundós, l'Amor, de pesars.] (Carmina Burana, 119) Versió catalana: Salvador Jàfer Per a la música: Clemencic Consort, Carmina Burana, 1, Harmonia Mundi-Edigsa, EHM 335, 1975.

TdE017. Melior est qui dominatur animo suo...

"Jo no cerco l'heroi en aquells homes que han dominat la terra; aquells que, al cap d'un exèrcit, han pujat a les bretxes i han conquerit ciutats; ni el busco a les corts dels prínceps, ni en el si de la grandesa i de les riqueses. Jo el busco, i el trobo, en el curs ordinari de la vida privada. L'interès, els respectes humans, el temor, el desig de la glòria i de la lloança, la vanitat, la voluntat de pujar sobre llurs iguals, tot això redueix molta part de la glòria als grans capitans i conqueridors, i la rebaixa més del que penseu. Però el frare solitari en la seva cèl·lula, el seglar aïllat a casa amb la seva família, es deixen naturalment veure tal com són. Llur virtut o llurs vicis s'hi manifesten amb llibertat. Un acte de justícia o d'humanitat; un zel ardent a favor de llurs germans, llàgrimes vessades en secret sobre les desgràcies d'altri, un enemic socorregut, una conducta sempre igual i sempre arreglada a la llei... Aquestes són les obres que fan els homes grans. Melior est qui dominatur animo suo, expugnatore urbium [Val més el qui és amo del seu esperit que no pas el conqueridor de ciutats]. (JOAN IZQUIERDO I CAPDEVILA, 1801)

TdE016. El haiku dels alls porros

Em dedique a criar alls porros en aquest món de somnis. Quanta solitud! yume no yo ni negi wo tsukuri te sabishisa yo -- Kôi Tal com es viu, es mor, aquest món és un somni, una il·lusió al remat. Vivint en aquest món, el poeta es dedica a criar alls porros. L'all porro és un vegetal fràgil amb un buit a la tija. Criant porros, la seua vida sembla esdevenir cada vegada més fràgil, i doncs, més solitària. Traduït per Salvador Jàfer de The poetic key to Japan. Haiku. Mutsuo Takahashi. Hakudo Inoue. Kazuya Takaoka. Emiko Miyashita. PIE Books. Tokyo. 2003. Haiku

TdE015. Khayyam i les mesquites

En altre temps, quan freqüentava les mesquites, no hi pronunciava cap pregària, però en tornava ric d'esperança. Avui encara vaig a seure a les mesquites, on l'ombra és propícia al son.

TdE014. Esquinçalls

A vegades em sent lluny de tot i de tots. No és una sensació plaent, però m'arriba. Procure deslliurar-me'n tan prompte com puc i tornar a enganxar-me a la realitat, que tampoc no em compensa, i així i tot, és l'únic que tinc. He passat aquestes festes al poble, amb ma mare, perquè no se sentís sola i abandonada. Aquests retorns al poble sempre em reconforten pel contacte amb la natura pura i simple de la infantesa, malgrat els estralls i deixadeses que s'hi amuntonen. I d'altra banda, m'esquinça l'ànima en dolors i esgarrapades punyents. Remoc el passat i el present i el futur i de tot plegat només en trac aquella immensa sensació de solitud que a molts ens acompanya de manera indefugible.