TdE052. Palau Fabre / Bonet. Jo em donaria a qui em volgués

Aquests dies càlids de juliol faig neteja general de la meua cova. Ja feia anys que no la feia amb tanta dedicació com enguany i la cosa va, m'hi sent bé. Entre les relíquies musicals que m'han aparegut en la recerca desempolvadora hi ha aquesta joia: Maria del Mar Bonet. Si vens prest / Jo em donaria a qui em volgués. Concèntric 45714-A. Dipòsit legal: B. 30635-1969. Un 45 rpm que va ser tot un descobriment per a mi allà per les primeries dels anys setanta, que és quan em vaig comprar el primer tocadiscos. A la part central, d'un roig granat i lletres platejades hi ha unes ditades de pintura blanca. Què devia fer jo aquell dia, quines coses devia pintar? La paret? Algun quadret d'aquells surrealistes naïfs que m'eixien en les hores de desfici calorós? La primera cara duu una cançó intimista i adolescent amb lletra de la Maria del Mar, Si véns prest...; a la segona cara, hi ha la peça impactant: un poema de Josep Palau i Fabre, Jo em donaria a qui em volgués, una peça magnífica, mig jazzística, mig simfònica, amb un toc de campanetes orientals mogudes pel vent cap al final que em refrescaven les meues calors de juliol al poble; la meua cambreta s'encenia en flames, llavors i ara. És un sonet magnífic i una magnífica interpretació amb la veu juvenil esqueixada de la Maria del Mar. Tanta emoció continguda en l'espera! Ací us pose la lletra perquè en gaudiu, i, si la trobeu, escolteu-la! És una preciositat. Ah! Hi col·laboren músics com Josep Polo, bateria; Doro, baix elèctric; Jordi Sabatés, orgue; Toti [Soler], guitarra i baix elèctric i l'Escola Diafragmàtica de Viena, motiu ornamental xinès que bufat fa ding ding ding. Voilà! Jo em donaria a qui em volgués, com si ni jo me n'adonés d'aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m'ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me'n quedés en el no-meu que jo en rebés. Jo em donaria per un bes, per un de sol, prô que besés i del besat em desbesés. Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n'adonés: com una almoina que se'm fes. [Poemes de l'Alquimista] Recercant per la xarxa he trobat aquest vídeo amb una interpretació modernitzada acompanyada de guitarra. Ben diferent de l'original de 1969, que és tota una peça d'art.