TdE060. Mahmud Darwix: «Soterranis, Andalusia, Desert»

Continua el teu himne en el meu nom. Vaig triar jo la meva mare i la teva veu? Desert, desert. Que la Terra s'engrandeixi en la seva forma ovalada. Aquest extraordinari colom és un colom rar. Hi has de creure, en el meu curt viatge a Còrdova; i en el meu allunyament de l'arena i dels poetes antics, de l'arbre que no ha estat dona. El principi no és pas el nostre, però el darrer fum ens pertany. Els reis quan entren en un poble el corrompen, * no ploris, doncs, amic meu, com un mur que s'abat. Creu en el meu curt viatge a Còrdova, continua el teu himne en el meu nom. Vaig triar jo la meva mare i la teva veu? Desert, desert. Si és fàcil i alhora difícil que el colom s'escapoleixi del mur de la llengua, com hi anirem cap al petit pati dels tarongers? Si és fàcil i alhora difícil que el colom penetri en el mur de la llengua, com ens quedarem davant del poema, en el soterrani? Desert, desert. Et faig avinent que somiaré de bell nou en el retorn. «Cap a on, amic meu?» «Cap allà on volaven els coloms, solcant el cel, mentre el blat aplaudia, per unir aquest univers amb una espiga a Galilea.» «Així, doncs, t'has salvat, amic meu?» «M'he penjat a la llotja de Déu com un fil del llarg vestit de la mare, m'he entortolligat en un tragacant i jo he rebentat... però no s'ha apaivagat.» «I per què vols anar a Còrdova?» «Perquè no sé el camí.» Desert, desert. Canta a la semblança entre la pregunta i la pregunta ja feta. Potser una ruïna protegirà la meva ruïna de la darrera ruïna. Jo sóc mil anys del moment àrab; construeixo en l'arena totes les conquestes, desitjos i perfums de l'Índia que s'emporta el vent. Recordo la ruta de la seda vers Síria. Recordo una escola a les rodalies de Samarcanda, i una dona que, recollint els fruits de les meves paraules, cau al riu. «Ells maten els cavalls?» * Aquest vers coincideix amb un verset de l'Alcorà: XXVII, 34. (N. T.)

Mahmud Darwix: «Soterranis, Andalusia, Desert», Només un altre any, traducció de Dolors Cinca, pròleg de Kadhim Jihad, Barcelona: Edicions 62, 1993, pàg. 39.