Avui per casualitat, fent una recerca, m'ha aparegut aquest poema 'antiglobalització' de René Char [Els fulls d'Hypnos (1943-1944), Barcelona, Edicions 62, en traducció de Joaquim Sala-Sanahuja, (1993)]: núm. 127.Viendra le temps où les nations sur la marelle de l'univers seront aussi étroitement dépendantes les unes des autres que les organes d'un même corps, solidaires en son économie.
Le cerveau, plein à craquer de machines, pourra-t-il encore garantir l'existence du mince ruisselet de rêve et d'évasion? L'homme, d'un pas de somnambule, marche vers les mines meurtrières, conduit par le chant des inventeurs...
Vindrà el dia que les nacions, a la xarranca de l'univers, seran tan estretament dependents les unes de les altres com els òrgans d'un mateix cos, solidaris en la seva economia.
El cervell, farcit de màquines, ¿podrà garantir encara l'existència de l'ínfim rierol de somni i d'evasió? L'home s'atansa amb pas de somnàmbul a les mines mortíferes, menat pel cant dels inventors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada