Lluny de la meua intenció, voler pretendre ser modern en res.
Simplement m'ajuste al que tinc i al que trobe. No pretenc res d'altre.
I tanmateix vaig a la recerca de petits paradisos, fets a la meua mida, fets a la mesura dels meus somnis.
Em queixe sovint, em queixe massa. I això potser no és ni bo ni dolent. És una manera de deixar constància de l'esdevenir de les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada