TdE083. The Velvet Underground - Pale blue eyes

Una petita gran meravella.

Pale blue eyes

Sometimes I feel so happy,
Sometimes I feel so sad.
Sometimes I feel so happy,
But mostly you just make me mad.
Baby, you just make me mad.
Linger on, your pale blue eyes.
Linger on, your pale blue eyes.

Thought of you as my mountain top,
Thought of you as my peak.
Thought of you as everything,
I've had but couldn't keep.
I've had but couldn't keep.
Linger on, your pale blue eyes.
Linger on, your pale blue eyes.

If I could make the world as pure and strange as what I see,
I'd put you in the mirror,
I put in front of me.
I put in front of me.
Linger on, your pale blue eyes.
Linger on, your pale blue eyes.

Skip a life completely.
Stuff it in a cup.
She said, "Money is like us in time,
It lies, but can't stand up.
Down for you is up."
Linger on, your pale blue eyes.
Linger on, your pale blue eyes.

It was good what we did yesterday.
And I'd do it once again.
The fact that you are married,
Only proves, you're my best friend.
But it's truly, truly a sin.
Linger on, your pale blue eyes.
Linger on, your pale blue eyes.

The Velvet Underground

TdE082. The Velvet Underground - All Tomorrow's Parties

Les cançons de The Velvet Underground em deixen sempre sense paraules.


All Tomorrow's Parties

And what costume shall the poor girl wear
To all tomorrow's parties
A hand-me-down dress from who knows where
To all tomorrow's parties
And where will she go and what shall she do
When midnight comes around
She'll turn once more to Sunday's clown
And cry behind the door
And what costume shall the poor girl wear
To all tomorrow's parties
Why silks and linens of yesterday's gowns
To all tomorrow's parties
And what will she do with Thursday's rags When Monday comes around
She'll turn once more to Sunday's clown
And cry behind the door
And what costume shall the poor girl wear
To all tomorrow's parties
For Thursday's child is Sunday's clown
For whom none will go mourning
A blackened shroud, a hand-me-down gown
Of rags and silks, a costume
Fit for one who sits and cries
For all tomorrow's parties

TdE081. Ravi Shankar

Anit vaig posar al tocadiscos un disc mític de Ravi Shankar: Ravi Shankar live at The Monterey International Pop Festival, i avui encara continue amb l'evocació. És un disc enregistrat l'any 1967 i publicat el 1968, un any mític també: la revolució del maig francés, la primavera rebel de l'amor i de les flors. El vaig adquirir anys més tard, en els setanta, quan era estudiant a València. "Davall les llambordes, jau el paradís." El 1968 jo era un càndid adolescent que ho desconeixia gairebé tot i ho volia descobrir gairebé tot; tenia 14 anys, anava a l'institut d'Albaida, i no sabia res de flors als cabells, ni de maig francés, ni d'amor lliure, només estudiava, somiava i anava i venia cada dia amb l'autobús d'Albaida al Ràfol, amb la serra del Benicadell com a paisatge de fons. Aquest va ser dels primers discos que vaig tenir juntament amb els primers lps de Raimon, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet. Les seues músiques i les seues lletres van deixar una empremta duradora en la meua vida poètica. He trobat aquest vídeo que llance al bloc com a petit homenatge al músic que va obrir camins auditius als meus esperits i als orients del cor.

Ravi Shankar Alla Rakha Khan Charukeshi Carregat per avajra

TdE080. [Poesia] Salvador Jàfer: Poema brevíssim

No tornaré a petjar el sòl aspre de Malta.
El darrer any vaig veure-hi falcons sobre l'escuma.

Salvador Jàfer

TdE079. Salvador Espriu - El funàmbul

EL FUNÀMBUL Pelegrí a la corda de l'arc damunt l'abisme, vaig portar vasos d'aigua, sense vessar-los, des de l'anguniós origen dels ulls fins on acaba tot desig de paisatge. Jo, l'albardà, tenia por grossa de sentir-me prou enlairat, tan pròxim a la neu, a les ales de l'esparver. Confesso, addictes morts del públic, que no fou massa fàcil de guardar l'equilibri. Mes, quan rendia comptes del treball, aplaudíreu. Car no mancà una gota a la set dels dimonis.

TdE078. El temor i l'esperança

He de confessar que ja fa molt de temps que no dorm bé. Deu ser l'edat, deuen ser problemes de consciència, deu ser que el cos ja no respon com toca. El cas és que ja fa temps que tota la part dreta la sent inquieta, endolorida, malaltissa, rebel. La part dreta, diuen el simbologistes, és la racionalitat. Deu ser que m'he fet massa racional o que la racionalitat m'està abandonant. Mai no se sap en quina direcció avancen les coses del cos i de la ment, que van fent el seu camí sense demanar-nos cap mena de permís. Abans d'alçar-me, m'agrada, si pot ser, llegir una miqueta al llit. Amb l'escalforeta de la tapa, la lectura és més amatent i comprensible. Es veu que estic en l'etapa de la clarificació. Vull deixar les coses clares, vull que la gent que m'envolta m'entenga, vull fer-me entenedor i accessible. S'ha acabat per a mi el temps de les mixtificacions i de les manipulacions lingüístiques a què és tan afeccionat un cert llenguatge poètic. Poetitzar per poetitzar, tot és poetitzable. Volia dir que aquest matí he llegit uns fragments del llibre del xeic Javad Nurbakhsh, La gnosis sufí, Editorial Nur, Madrid, 1998, una recopilació, ordenada per temes, dels conceptes fonamentals del sufisme a través de les obres dels mestres més reconeguts, i se m'estan aclarint un munt de coses que tenia enfosquides. Traduesc del castellà aquest fragment poètic de 'Attâr, el gran poeta persa del segle XIII, que encapçala el capítol sobre el temor i l'esperança: Li va esborrar de la memòria qualsevol record de la promesa d'unió, i em va deixar ací abrusant-me en les flames del temor i l'esperança. Amb el cor abrusat i l'esperit inquiet he començat el dia.

TdE077. Sobre el cor

L'aiguader ha comentat més d'una vegada, en diferents escrits, la tremenda importància del cor, del cor com a simbolisme, del cor com a element poètic, del cor com a instrument real, físic, corporal, per a estimar, per a sentir, per a sofrir, per a patir (pense que sofrir i patir no deu ser el mateix exactament), del cor com a forma espiritual (ara que tanta gent abomina les coses de l'esperit)... I tantes altres coses que em suggereix aquest òrgan vital que regeix, amb l'estómac i el sexe, l'essencial de les nostres vides. Sovint el cor se m'estreny, em palpita, se'm fa com un nuc (no a la gola, sinó al costat esquerre del pit), i sura fins a la superfície com un pes, com una angoixa latent, constant, opressiva, que m'impedeix ser feliç, que m'impedeix dormir en pau, que m'impedeix manifestar tot l'amor que caldria. Els mestres sufís parlen de l'expansió i de la contracció del cor com a fases del procés de purificació mental i anímica que pot conduir cap a un estat més perfecte, més evolucionat de la consciència humana. Ho traduesc a un llenguatge psicològicament accessible, tot i que es tracta d'un procés difícil i complex, diferent en cadascun de nosaltres. En el cor s'acumula tot el dolor, tota la insatisfacció, tota la ràbia continguda i acumulada davant de tanta opressió que ens toca viure. I a vegades necessita urgentment esclatar, cridar als quatre punts cardinals tot el seu malestar, tot els seus desequilibris, tots els seus destrets. En nom del cor de la Terra, en nom de la bellesa exultant, en nom de la vida completa, deixe escrit aquest testimoni des del meu cor fins al cor de cadascun de vosaltres.

TdE076. El mes de les febres

Bon dia. L'aiguader s'ha alçat volent escriure unes petites reflexions eròtiques. Escrites han quedat en un racó de la computadora. I doncs, ja som al febrer, el mes de les febres, i avui és la Candelera, el natalici de ma mare, que en farà 96, em sembla. Li desitge el millor, mentre puga estar amb nosaltres. Recordeu la dita popular: "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, ja és l'estiu." Com que ni plora ni riu, esperarem el bon oratge quan haja d'arribar i farem vots perquè el febrer, que sol ser dur i punyeter, no ens destrosse el cor ni l'esperit. Avui he quedat a dinar en un restaurant asiàtic amb Juli Ortells i Júlia Benavent. Celebrem els nostres natalicis respectius i una llarga i sostinguda amistat. Tres aquaris en un restaurant asiàtic? Quina combinació, no? Com que ens veiem tan poc, sempre tenim milers de coses a dir i a contar. En un llenguatge planer, com ha de ser. ------- minimàlia / la frase del dia / dilluns, 2 de febrer del 2009 El misteri ens assetja, i justament el que veiem i fem cada dia és el que oculta la major part de misteris. Henri Frédéric Amiel, escriptor suís de llengua francesa (1821-1881)

TdE075. Renascut de la cendra

València. L'aiguader va renàixer ahir, després del capvespre, de la cendra acumulada. Neteja, neteja, molta neteja: de la cova, del cos, de l'esperit. L'atac a Palestina ha deixat un impacte profund en el cor. L'aiguader es proposa començar els 365 dies de la Terra d'Enlloc. Ahir escoltava diversos discos de música hindú, comprats en dos viatges estiuencs: l'un a l'Índia del Nord, l'altre a l'Índia del Sud. Ara no en sabria dir l'any concret. Això m'ha dut aquesta nit a escoltar el disc recopilatori de Luis Paniagua, Fragmentos, Pneuma (Silentium). PN109. Madrid 2003, una recopilació de la música feta entre 1982-2002. www.luispaniagua.com

55é renaixement. La joia de poder tornar a nàixer. Tot allò que hem viscut fructifica ara mateix.