TdE111. [Contes] Paulo Coelho: El deixeble borratxo

O discípulo embriagado

Um mestre zen tinha centenas de discípulos. Todos rezavam na hora certa – exceto um, que vivia bêbado.

O mestre foi envelhecendo. Alguns dos alunos mais virtuosos começaram a discutir quem seria o novo líder do grupo, aquele que receberia os importantes segredos da Tradição.

Na véspera de sua morte, porém, o mestre chamou o discípulo bêbado e lhe transmitiu os segredos ocultos. 
Uma verdadeira revolta tomou conta dos outros.

- Que vergonha! – gritavam pelas ruas. - Nos sacrificamos por um mestre errado, que não sabe ver nossas qualidades.

Escutando a confusão do lado de fora, o mestre agonizante comentou:

- Eu precisava passar estes segredos para um homem que eu conhecesse bem. Todos os meus alunos eram muito virtuosos, e mostravam apenas suas qualidades. Isso é perigoso; a virtude muitas vezes serve para esconder a vaidade, o orgulho, a intolerância.

“Por isso escolhi o único discípulo que eu conhecia realmente bem, já que podia ver seu defeito: a bebedeira”.

El deixeble borratxo

Un mestre zen tenia centenars de deixebles. Tots resaven puntualment a l'hora, llevat d'un que era borratxo.

El mestre va anar envellint. Alguns dels alumnes més virtuosos començaren a discutir qui seria el nou líder del grup, aquell que rebria els grans secrets de la Tradició.

La vespra de la seua mort, però, el mestre va cridar el deixeble borratxo i li va transmetre els secrets ocults. Una autèntica revolta es va armar entre els altres.

--Quina vergonya! --cridaven pels carrers. Ens hem sacrificat per un mestre extraviat que no reconeix les nostres qualitats.

Tot escoltant el rebombori que hi havia fora, el mestre agonitzant va comentar:

--Havia de passar aquests secrets a un home a qui conegués bé. Tots els meus alumnes eren molt virtuosos i només mostraven les seues qualitats. Això és perillós, la virtut sovint serveix per a amagar la vanitat, l'orgull, la intolerància.

"Vaig triar l'únic deixeble que coneixia molt bé, ja que podia veure al seu problema: la beguda".

Traducció: Salvador Jàfer (1 d'octubre de 2009)

Warrior of the Light - Guerreiro da Luz

TdE110. [Música] The Velvet Underground - Candy Says

Candy says

Candy says I've come to hate my body
and all that it requires in this world
Candy says I'd like to know completely
what others so discretely talk about

Candy says I hate the quiet places
that cause the smallest taste of what will be
Candy says I hate the big decisions
that cause endless revisions in my mind

I'm gonna watch the blue birds fly over my shoulder
I'm gonna watch them pass me by
Maybe when I'm older
What do you think I'd see
If I could walk away from me

The Velvet Underground

TdE109. [Poesia] Safo: Himne a Afrodita

Himne a Afrodita
Ποικιλόθρον᾽ ὰθάνατ᾽ ᾽Αφροδιτα,
παῖ Δίοσ, δολόπλοκε, λίσσομαί σε
μή μ᾽ ἄσαισι μήτ᾽ ὀνίαισι δάμνα,
πότνια, θῦμον.
ἀλλά τυίδ᾽ ἔλθ᾽, αἴποτα κἀτέρωτα
τᾶσ ἔμασ αύδωσ αἴοισα πήλγι
ἔκλυεσ πάτροσ δὲ δόμον λίποισα
χρύσιον ἦλθεσ
ἄρμ᾽ ὐποζεύξαια, κάλοι δέ σ᾽ ἆγον
ὤκεεσ στροῦθοι περὶ γᾶσ μελαίνασ
πύκνα δινεῦντεσ πτέῤ ἀπ᾽ ὠράνω
αἴθεροσ διὰ μέσσω.
αῖψα δ᾽ ἐχίκοντο, σὺ δ᾽, ὦ μάσαιρα
μειδιάσαισ᾽ ἀθάνατῳ προσώπῳ,
ἤρἐ ὄττι δηὖτε πέπονθα κὤττι
δἦγτε κάλημι
κὤττι μοι μάλιστα θέλω γένεσθαι
μαινόλᾳ θύμῳ, τίνα δηὖτε πείθω
μαῖσ ἄγην ἐσ σὰν φιλότατα τίσ τ, ὦ
Πσάπφ᾽, ἀδίκηει;
καὶ γάρ αἰ φεύγει, ταχέωσ διώξει,
αἰ δὲ δῶρα μὴ δέκετ ἀλλά δώσει,
αἰ δὲ μὴ φίλει ταχέωσ φιλήσει,
κωὐκ ἐθέλοισα.
ἔλθε μοι καὶ νῦν, χαλεπᾶν δὲ λῦσον
ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι
θῦμοσ ἰμμέρρει τέλεσον, σὐ δ᾽ αὔτα
σύμμαχοσ ἔσσο.

The Poems of Sappho

Afrodita immortal, de tron riquíssim,
que trenes fraus, filla de Zeus, et prego
que ni amb ànsies ni amb basques, augusta,
l'ànim no em domis,

ans vine aquí, car abans de vegades
m'oïres lluny la veu i em vas atendre,
l'auri casal del pare abandonares,
vas junyí' el carro

i em vas venir; ocells bonics et duien
rabents damunt la terra negra; llesta
l'ala els vogia, i des del cel, per l'aire
van vení' a l'acte.

I tu llavors, dea feliç —el rostre
et somreia, immortal— em preguntares
per què patia, altre cop a cridar-te
el que va moure'm,

i més que res què és el que vull que ocorri
al meu esperit boig: «¿Qui ha de dur-te
la Persuasió, que et sigui amic? Oh Safo,
¿qui et fa l'ofensa?

Si fuig de tu, prompte et vindrà darrera,
si no et prens dons, t'obsequiarà, si ara
no et vol, ben prest haurà, fins si et recava,
d'enamorat-se't.»

Vine'm, doncs, ara i de les cruels penes
solta'm, allò que el cor grua que em passi
acompleix-m'ho, i sigues-me tu mateixa
sempre aliada.

Safo, Obra completa, edició bilingüe, traducció, pròleg i notes de Manuel Balasch, pvre., Barcelona, Edicions 62 («Els Llibres de l'Escorpí. Poesia», 16), 1973, ps. 16-19.


Afrodita immortal, que seus al tron
riquíssim, filla de Zeus, ordidora
d'enganys, et pregue que no em domes l'ànim
senyora, amb penes
i torbes, però vine ací si abans
sentires ja de lluny la meua veu
i l'acollires, i abandonant l'àuria
casa del teu pare
vas venir junyint el carro; bonics
et portaven ocells rabents damunt
la negra terra, les espesses ales
batien per l'éter
i arribaren de seguida. I tu,
feliç, somreies amb l'immortal
rostre i preguntaves què patia ara,
per què t'invocava,
què és el que vull que sobre tot ocórrega
en el meu ànim boig. Qui he de convéncer
i portar vers la teua amistat? Qui,
oh Safo, t'ha ofés?
Si fuig de tu, prompte et perseguirà,
si no accepta regals, te' ls donarà,
si no et vol, aviat t'estimarà
bé que ella et rebutge.
Vine a mi, també ara, i de les cruels penes
lliura'm. I tot allò que el cor delera
que em passe, atorga-m'ho, sigues-me tu
per sempre aliada.

(Traducció de Maria Jesús Yago, per cortesia de l'autora)

TdE108. [Poesia] Una oda de Ricardo Reis

Saudoso já deste Verão que vejo. Lágrimas para as flores dele emprego Na lembrança invertida De quando hei-de perdê-las. Transpostos os portais irreparáveis De cada ano, me antecipo a sombra Em que hei-de errar, sem flores, No abismo rumoroso. E colho a rosa porque a sorte manda. Marcenda, guardo-a; murche-se comigo Antes que com a curva Diurna da ampla terra. Enyoradís d'aquest estiu que veig, per totes les seves flors vesso llàgrimes, recordança invertida de quan jo les perdré. Traspassaré els llindars irreparables de tots els anys, m'anticiparé a l'ombra en què haig d'errar, sens flors, per l'abís remorós. I cullo la rosa, que porta sort. I marcescent, la guardo; amb mi es musteix abans que no amb la corba diürna de la terra. Fernando Pessoa, Odes de Ricardo Reis, traducció de Joaquim Sala-Sanahuja, pròleg de Pilar Gómez Bedate, Barcelona, Edicions 62 ("Els Llibres de l'Escorpí. Poesia Universal del Segle XX, 8"), 1992, ps. 160-161.

TdE107. Pintada: Coimbra = Atenas

De Coimbra (28-29 d'agost de 2009)

COIMBRA = ATENAS = CAPITAL DO GREGO

TdE106. Pintada: Antifascista

Sou www.antifascista.pt.vu

TdE105. Pintada: O feminismo

O FEMINISMO NUMCA MATOU NINGUÉM 

 O MACHISMO MATA TODOS OS DIAS 

EL FEMINISME MAI NO HA MORT NINGÚ 

 EL MASCLISME MATA CADA DIA

TdE104. Pintada: Homem feminista

NÃO HÁ NADA TÃO SEXY COMO UM HOMEM FEMINISTA.

No hi ha res més sexi que un home feminista.

TdE103. Pintada: Ninguem te julga

Ninguem te julga pela roupa q usas qual é o fumo que fumas 

Pintada trobada en les escales de la Facultat de Ciències de la Universitat de Coimbra Anònima

TdE102. Pintada: Razões há de sobra

Só não há revolução porque não há revolucionários. Razões há de sobra. Muda. AAC 

No hi ha revolució perquè no hi ha revolucionaris. De raons, n'hi ha de sobra.

TdE101. Pintada: Eu Comun Gay

Pintada trobada en les escales de la Facultat de Ciències de Coimbra. Firma: Monkey.

TdE100. De Santiago a Porto (agost de 2009)

L'itinerari L'itinerari s'acomplí, deo volente: Dc 19. València-Barcelona Dj 20. Barcelona-Reus-Santiago Dv 21. Santiago Ds 22. Santiago-Vigo-Tui-Valença-

Trofa-Guimarães Di 23. Guimarães Dl 24. Guimarães-Braga-Vila-real-Bragança Dm 25. Bragança Dc 26. Bragança-Chaves Dj 27. Chaves Dv 28. Chaves-Porto-Coimbra Ds 29. Coimbra Di 30. Coimbra-Porto Dl 31. Porto Dm 1. Porto-Madrid-València Chaves Dimecres, 26 d'agost. Salutacions a tothom des de Chaves, Tras-os-Montes, nord de Portugal. Aire transparent, cel blau, solet engrescador, ciutats i paisatges preciosos. Aquest matí he arribat amb bus des de Bragança, petita ciutat encantadora. Dijous, 27 d'agost. Aquest matí m'he regalat un bany termal amb hidroteràpia, cromoteràpia i massatge inclòs. Chaves és l'antiga ciutat romana d'Aquae Flaviae, famosa per les seues fonts termals que brollen a 75 graus de les profunditats de la terra. El paisatge és ben relaxant i tant a Bragança com ací he trobat dos magnífics exemples de passejos fluvials. Arquitectura moderna al servei de la gent. Portugal está ben canviat. Coimbra Divendres, 28 d'agost. Ja sóc a Coimbra. He eixit aquest matí de Chaves, un paradís de verdor, i he arribat devers migdia a Porto, tan bruta, grisa i abandonada com la vaig conéixer la primera vegada que la vaig visitar. Tenia records vagues de Porto i Coimbra que ara pense assentar i enregistrar en el meu imaginari. Sempre que hi he vingut era en companyia i això distrau prou. Ara, tot solet, cada imatge és un regal per a la imaginació. Os Lusíadas He comprat un exemplar d'Os Lusíadas, la gran epopeia lusitana de Luis de Camões, en una bona edició destinada als estudiants portuguesos de secundària. "As armas i os barões assinalados que, da Occidental praia Lusitana, por mares nunca dantes navegados passaram ainda além da Taprobana." Ho torne a dir: Galícia i Portugal tan prop i tan lluny entre ells i entre nosaltres Recorde que la València romana fou fundada per soldats lusitans que ¿¿¿¿¿acompanyaven o van lluitar contra Viriat ????? [Comprovaré la dada en tornar a València]. De mar a mar! I tan oblidats i desconeguts els uns dels altres! "Eternos moradores do luzente Estelífero pólo, e claro assento, Se do grande valor da forte gente De Luso não perdeis o pensamento, Deveis de ter sabido claramente, Como é dos fados grandes certo intento, Que por ela se esqueçam os humanos De Assírios, Persas, Gregos e Romanos." Início do discurso de Júpiter no concílio dos deuses, Canto I, estrofe 24. Dissabte a Coimbra Dissabte, 29 / agost / 2009 a les 20:43 Coimbra és bella i senyora, una mica decadent i abandonada, amb un riu ample i esplèndid que ja no recordava, el Mondego. Aquest matí he visitat les facultats que hi ha dalt del turó que conforma el centre històric, totes tancades amb pany i clau. No s'hi veia ni una ànima. El dia ha estat nítid i calorós, com aquella calor xafogosa que fa a València quan fa ponent. En plena calitja del migdia he visitat l'antiga biblioteca, on deu haver tresors que desconec: un petit lladrocini, 5 euros per visitar-la (en el preu hi havia inclosa la visita a una petita capella lateral). La Universitat Vella de Coimbra és una joia. Coimbra, d'antiquíssima tradició universitària (una de les més velles d'Europa, si no vaig errat), una ciutat que podria ser bellíssima si la restauraren del tot, però els diners s'esmunyen per no se-sap-on. Van molt a poc a poc, i ara estan destapant ruïnes romanes que hi ha al davall de la ciutat de la saviesa. Hi ha vida alternativa i he fet fotos de pintades curioses que penjaré en tornar. He fotografiat algunes cases que són "repúbliques alternatives" de gent jove, una cosa així com ocupes amb barreja d'estudiants. Ja hi van tornant. Avui n'he vist dos carregats de bosses, sota un sol inclement, que tornaven a la ciutat on fan vida acadèmica (supose que deuen tenir matèries pendents perquè la setmana que ve fan els exàmens). Seria interessant conéixer aquesta ciutat en ple curs escolar. Ara està com morta i desganada, amb alguns turistes dispersos (espanyols d'Espanya, algun català, italians, francesos i alguns nòrdics) que ni es noten. A poc a poc he anat recordant els llocs que vaig visitar la primera volta que vaig vindre ací. Tenia 14 anys (1968) i per fer l'excursió de final de batxillerat, nosaltres, agosarats, ens vam decidir per conéixer Portugal (Lisboa, Fàtima i Coimbra), amb un passeig previ per Castella la Vella (Ávila, Salamanca...). Llavors tant ací com allí hi havia les corresponents dictadures, però nosaltres no ens n'acabàvem d'assabentar. Encara en conserve fotos en blanc i negre que repassaré en tornar a casa. Aquell viatge va ser tot un descobriment per a mi: em vaig fer el passaport, amb el consentiment patern, i vaig eixir per primera vegada fora; fora vol dir a l'estranger, perquè llavors era l'estranger, i ara, malgrat l'Europa unificada i sense fronteres, també ho és una miqueta. Els portuguesos continuen distants i recelosos; sobretot note una espècie d'odi soterrat als espanyols, que parlen castellà a tot arreu, perquè ací tothom els entén, i no s'esforcen gens per aprendre ni una paraula de portugués. Així ens van les coses. He fet bona cosa de fotos amb el mòbil. Abans de venir m'havia comprat una cambreta digital però encara no hi estic aveat i se'm va oblidar el carregador de bateria a casa. Ara m'he refugiat de la calda sobirana en un lloc d'internet i ací us envie la crònica del dia. Demà faré via cap a Porto on m'estaré fins l'1 que alçaré el vol en direcció a Madrid amb Ryanair. Redescobriré Porto, que també se m'havia mig esborrat. En fi, allà va! Porto sota la calitja Diumenge, 30 d'agost Fa tanta calor a Porto que l'única opció per aguantar la calda és una església, un centre comercial o un lloc d'internet com aquest on com a mínim corre l'aire. La imatge inicial de Porto bruta i abandonada es compensa amb la visió esplèndida del Douro i del passeig fluvial que demà recorreré, în xà'a Llâh. Se m'acaben les vacances, només em queda demà i el viatge de tornada de dimarts. Dilluns a Porto Diluns 31 d'agost a les 16:02 Avui és el darrer dia del viatge. Devers les 10 he baixat cap al riu. No es pot conéixer Porto sense baixar cap al riu. M'he comprat un tiquet per fer un creuer de 50' per davall dels 6 ponts que travessen la ria i l'estuari del Douro. Impressionant. Ha estat un bell comiat per a aquesta travessia que va començar el 20 a Santiago de Compostela. El dia es nítid i l'aire del riu, fresquet. El creuer i el passeig posterior pels molls i l'Alfàndega ha complert els meus desitjos. La riquesa arquitectònica de Porto és impressionant. Per això és patrimoni de la humanitat. Els molls i els voltants del riu els estan arreglant a poc a poc. Es necessitarien inversions multimilionàries per a recuperar aquest immens patrimoni. Es nota la crisi. Hi ha molts cartells penjats al centre mateix de la ciutat: Vende-se. He dinat vora els molls i ara m'he retirat al cíber de paquistanesos que vaig descobrir ahir. Suant com un viatger del migdia, escric aquesta anotació. Des del dia 19 que vaig rodant pel món i el cos ja ho comença a notar; hi ha una certa enyorança de la tornada i del retorn a la normalitat, de la qual ben prompte quedaré fart. Així són aquests breus parèntesi en què el cos i l'esperit són relativament lliures per contemplar, per sentir, per no fer ni esperar res. Sóc davant l'estació de São Bento, fa caloreta i no sabia on refugiar-me. Demà serà un dia llarg. València Dimarts, 1 d'agost. Ja sóc a casa, a la meua coveta. Fa una calor immensa i no he parat de suar. Des de les 5 del matí que he eixit del residencial Porto Novo, carrer d'Alexandre Herculano de Porto, que no he parat. Exhaust però feliç d'haver rematat el periple. Les fotos Si teniu ganes de veure-les, les podeu mirar ací. "Quan tot ja s'ha comprés, què ens resta sinó partir? Som les aus migratòries devers l'atzar inhòspit." (D'Els caçadors salvatges)

TdE099. Pintada: La nit és una vaca negra

A NOITE É UMA VACA PRETA (fotografiat a Coimbra, agost de 2009)

TdE098. Pintada: Che is death

Live the present Che is death Art Crime Product Chaves (agost de 2009)

TdE097. Cartell: La poesia de la ciència

Museu da Ciência. Universidade de Coimbra
Nuvens não são esferas, montanhas não são cones, linhas costeiras não são círculos e a casca de árvore não é macia, nem os relâmpagos viajam em linha recta. Coimbra: agost de 2009

TdE096. Dulce Pontes canta Fernando Pessoa: O Infante (1996)

I. O INFANTE

Deus quere, o homem sonha, a obra nasce. Deus quis que a terra fosse toda uma, Que o mar unisse, já não separasse. Sagroute, e foste desvendando a espuma,

E a orla branca foi de ilha em continente, Clareou, correndo, até ao fim do mundo, E viu-se a terra inteira, de repente, Surgir, redonda, do azul profundo.

Quem te sagrou criou-te português. Do mar e nós em ti nos deu sinal. Cumpriu-se o Mar, e o Império se desfez. Senhor, falta cumprir-se Portugal!

Fernando Pessoa, del llibre Mensagem (1934)

• Mensagem: Wikipèdia en portugués

TdE095. Dulce Pontes - Fado Português

O fado nasceu um dia Quando o vento mal bulia E o céu o mar prolongava Na amurada de um veleiro No peito de um marinheiro Que estando triste cantava Ai que lindeza tamanha Meu chão, meu monte, meu vale De folhas, flores, frutas de oiro Vê se vês terras de Espanha Areias de Portuga! Olhar ceguinho de choro Na boca de um marinheiro No frágil barco veleiro Morrendo a canção magoada Diz o pungir dos desejos Do lábio a queimar de beijos Que beija o ar e mais nada Mãe adeus, adeus Maria Guarda bem o teu sentido Que aqui te faço uma jura Que eu te leve à sacristia Ou foi Deus que foi servido Dai-me no mar sepultura Ora eis que embora outro dia Quando o vento nem bulia E o céu o mar prolongava À proa de outro veleiro Velava outro marinheiro Que estando triste cantava